el meu yayo

avui, quan el noi del starbuck's que em posava el hot chocolate em deia que el meu barret era molt xulo.. (que mono! és un DIY. vaja, un DI pel meu sabater, pq jo sóc un zero per les manualitats... jo vaig comprar les plomes i prou!) m'he enrecordat mogollon del meu avi. i porto tot el dia pensant en ell i trobant-lo molt a faltar! bé, sempre el trobo molt a faltar. teníem una relació molt especial i ell era tot un personatge. ens adoràvem. el meu yayo antonio. només calia dir-li yayo, pq l'altre era avi. ja se sabia qui era qui..
i el meu avi sempre deia que un senyor no podia sortir al carrer sense corbata ni barret. i SEMPRE va sortir així al carrer, ni que fos d'esport o d'arreglar. sempre corbata i barret, sinó no tenies classe. fins i tot quan ja estava gran i fotudillo, súper presu sempre es vestia molt guapo. inclús per estar per casa. pijames de seda... era tremendo! i tenia un fachon, esclar.
com a anècdota, només dir que qaun es va casar la meva mare, anava trajat guapíssim i estupendo i amb unes ulleres de sol molt xules i no se les va treure en tot la cerimònia d'isn l'església!!! per partir-se... tope xulo ell!!! una mica soprano...
i pensar que encara quan estic per santaco miro cap a la cantonada del seu carrer per on sempre el veia pujar cap a mi! per anar a esmorzar plegats i que em renyés per no menjar prou (ja, ja... li agradaven les dones jamonas, of course..) i perquè li expliqués fins a quina havia sortit de juerga.. ella havia sigut el més juerguista del món!
perdoneu que em posi cursi.. ell va marxar, però em va portar a l'edu. n'estic convençuda!