sóc la inventora d'aquesta paraula... malgrat la vaig sentir ahir ja a cuatro. però jo la vaig dir dissabte al casper, al moment en què l'zlatan va fer el primer gol i va obrir la llauna! per cert, dissabte vaig veure al barça al gran casper.... bar tre-men-do! l'amo és la pera... un gran personatge! i vaig fer un amiguito, el juan. un peazo gitano amb un nen de 8 anys que balla amb el farruquito, quina emoció! un nen guapo morenasso que flipes! el jorge reia de mi: de manhattan a los tarantos...
ahir nit altre cop partidàs de l'zlatan... eto'o? mande? qui? i mira que jo era etoísta.... però el gran guardiola mana! per cert, en pep ja és deu (ja ha superat al gran mestre, sr cruyff).
la foto és la ciutat prohibida de beijing. preciosa. i gegant! un fart de caminar... tot cuidadíssim, maquíssim i ple de xinos de tot el país (pocs blanquets...). i als xinos (homes) els hi mola anar amb la panxa a l’aire. és a dir, es pugen camisa o camiseta i se l'aguanten per sobre de la panxa i així van caminant pel carrer tal qual... i a elles els hi flipa vestir-se amb flors, lentejueles, teixits brillants, sense tirants ni escots…. cames a l'aire sí, eh!! bé, cames... piulilles!
recomano: fer-se amic del meu germà (pels meravellos pastissos que fa..). diumenge en vam tastar un de poma inigualable.
felicito: a la puig, que en fa 40!!! ne-na, com la kylie, la mc pherson, la crawford... fantàstic!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario