... son mías!
encara que a la quiosquera li sembli que no.... la pobra senyora té càncer de fa temps i és força expansiva... més que jo! i sempre li pregunto i l'altre dia em va fotre un rollo descomunal amb tocamientos inclosos! per ensenyar-me on tenia el què i on li feien els tactes, em tocava les meves tetes!!! jo-der, quin mal rollo... allà al mig del carrer! la gent que esperava per comprar diaris, flipava!!! i jo més, es clar!
em vaig deixar de dir ahir el gran postre (viciós i senzill) que ens va fer el jorge el dissabte: cava amb gelat de llimona! bru-tal! i addictiu... no ho tasteu! i puja al final, es clar, puja....
aquests dies he pensat en una anècdota d efa anys que ens va passar a la me i a mi quan treballàvem fa anys al coronel tapioca del bari per nadals. ens passava cada cosa... va entrar un tio en plan rapat i mega quillo i em pregunta si tenía pantalones mimeta (estic parlant de fa 20 anyets de l'ala...) i jo "mande?". sí tía, de esos de militá!!!! y yo... nooooooo... de eso no tenemos.... flipava, esclar! dissabte vaig adquirir els meus primers pantalosn mimeta... sí senyor! aquell noi anava avançat... encara que fa uns anys em posava unes bermudes mimeta de l'edu... i pq aq any els pitillos mimeta de zara han volat a les rebaixes... mamones!! seré com el tio del bari?? espero que no! el record que en tinc és brutalment cruel...
acabo amb les meves paranoies per avui! començat el dia amb running... però aquest humitat barcelonina és letal per còrrer!
No hay comentarios:
Publicar un comentario