4.44

acabada i viva... això és a la sortida... tot somriures! al final no ens vam recordar de fer.... la plorera no m'ho va permetre! quan vaig veure l'edu esperant-me em vaig emocionar molt... i quan, per fi, ens vam poder abraçar, no podia parar de plorar! buff... bru-tal! una frustració: que els meus pares no fossin on van dir que serien... com quan anava a hàndbol els dissbates i no venien a veure'm tot i que feia molts gols! :-) una altra: trobar-me de baixon del 14 al 29k i no haver pogut fer 4.30h... però com em deia tothom ahir, TIA, QUE HAS FET UNA MARATÓ!! QUE HAS CORREGUT 42 PUTOS KM!!! pues eso... aquí, païnt sensacions! bona setmana!